3/08/2011 VALLDAL – CARRETERA DELS TROLS – GEIRANGER

Avui ha estat un dia, una mica, accidentat... a continuació us ho explico...

Quina tranquil·litat aixecar-se al matí, no sentir ni una ànima i veure un paisatge tan pur! Havent esmorzat i amb les piles carregades hem tornat a fer un tros de la carretera dels Trols, aquesta vegada amb el cel ben serè, hem pogut parar als diversos miradors per observar l’entorn i fer alguna que altre fotografia divertida.





Només baixar al primer mirador, el primer accident: l’Esther al baixar del cotxe se li ha tancat la porta i s’ha agafat els dos dits. Un parell de talls ben bons en dos dits de la mà dreta! La Margarita i el Roger li han fet les cures però si haguéssim estat prop d’un hospital o d’un CAP de ben segur que li posen algun punt! Ara se li ha acabat rentar plats i cada nit una cura ben feta. Quin ensurt!

Quan hem acabat de fer la carretera ens hem dirigit a Valldal mateix a buscar el ferry. Aquesta vegada, el ferry tenia una durada de 2 hores i mitja i ens portava cap a Geiranger pel mig del fiord. Valladal és un poble conegut per les seves excel·lents maduixes i està envoltat de camps de maduixeres. Hem tastat aquestes maduixes i ufff... que bones!! No tenen res a veure amb les que trobem al nostre mercat.

Hem dinat dora perquè a les 14.45 ja sortia el ferry i ho hem fet allà mateix, al port. El viatge amb ferry ha estat molt bonic, el fiord Geiranger té 16 Km de longitud i és un dels més petits de Noruega però també dels més impressionants. Durant el viatge s’observen les “Siete Hermanas” una cascada formada per set torrents que quan fa un bo reflexa l’arc de Sant Martí.



Hem arribat a Geiranger sobre les 18.00 i avui hem dormit en una caseta. Com que arribàvem dora, el Ramon, l’Arnau, el Roger i jo ens hem aventurat a fer una petita excursió ja que teníem ganes de caminar i fer una fotografia del fiord des de dalt d’una muntanya. Només començar ja queien gotes però com que anàvem equipats hem continuat pendent amunt. Hem estat uns 30 minuts caminant i hem hagut de parar sota una arbre perquè plovia molt! Fèiem una fila... A la baixada hi ha hagut el segon accident: el camí a part d’estar tot enfangat hi havia moltes roques lliscants. El Roger fent la baixada ha fet una patinada que ha picat amb l’os del cul a sobre d’una de les roques... s’ha fet un bon cop i jo m’he espantat i tot! Per sort, no ha estat més que això... hem arribat a la casa ben xops, enfangats i lesionats!!




Ens hem recuperat amb un bon sopar d’amanida variada, arengades i salmó fumat noruec! Demà serà un altre dia...