A les 9 del matí i a 12º marxem direcció Trondheim (1a ciutat que es considera del Nord). Passem per Tysfjord on es troba la muntanya nacional de Noruega, l’espectacular Stetind, de 1392m d’alçada. També s’anomena “El yunque de Dios” i sobresurt del fiord com un obelisc en la muntanya. Des d’ahir que l’entorn a canviat, hem passat d’uns pocs arbustos del Cap Nord a una extrema vegetació.
Agafem un transbordador de 25 minuts a Skarbeget fins a Bognes. No parem a Bodo ja que només és important pel centre noruec d’aviació. Després de dinar ens esperaven 400 Km per arribar al poble de Harran on hi ha el càmping.
Avui hem estat per la província de Salten, envoltada de parcs nacionals i per la província de Helgeland, la costa més bonica del món i on hi ha muntanyes de quasi 2000m d’alçada. També s’hi troba Startissen, el segon glaciar més gran de Noruega i on es troba el Cercle Polar Àrtic. Parem a la cascada Laksforsen de 17m de caiguda i el cabal de l’aigua és d’uns 700 m3 per segon.
Tots estem meravellats dels paisatges que ens ha ofert el Nord de Noruega, i no sabem si serà superable ja que és preciós. Estem tenint sort amb el temps, al vespre i a la matinada estem a una temperatura d’uns 11º aproximadament i al migdia, tarda podem arribar als 23º tot i que depenent la zona i de si fa sol la temperatura varia molt. Ens aixequem amb núvol però a mig matí ja clareja i fa bon temps, a la tarda generalment ens trobem amb algun ruixat de poca estona i al vespre es torna a obrir el cel, les nits no son gens fosques ja que el dia és molt llarg.

